Planifica la teua festa

Finalitzada l'ambaixada del cristià, el president de la Societat de Festers, juntament amb capitans, ambaixadors i abanderats encaminen els seus passos cap a la tribuna col·locada a aquest efecte a la plaça Concepción. Les vint-i-quatre comparses -amb el bàndol moro al capdavant-, desfilen davant d'ells: salutacions, comiats, abraçades, llàgrimes: les Festes han acabat.

Dilluns a la tarda. Tots, a les nostres respectives comparses, hem gaudit degustant un bon plat de paella i meló de la zona, tot amanit amb la companyia dels amics i les marxes mores i cristianes amb què ens delecta la banda de música.

Passa el mateix que al matí, però amb els papers invertits: el bàndol cristià està acampat a la Cantereria, el moro al pont de Santa Maria i el castell en poder dels moros.

A les cinc de tarda, des de les seves posicions, els capitans de tots dos bàndols disparen, a l'uníson, els seus arcabussos; és el senyal que comença l'acte del tret; la resposta és immediata: centenars d'arcabussos parlen alhora i les veus ens anuncien la proximitat de l'ambaixada cristiana.

Igual que al matí, es repeteixin les seqüències: la trompeta demana silenci; l'estafeta fa la cavalcada; el capità moro fa en mil trossos el pergamí; l'ambaixador cristià arenga les seves tropes; i, mentre avança cap al castell, sol, a convenient distància de la seva escorta, parla amb si mateix, recordant la seva infantesa en aquestes mateixes muralles que ara pretén conquerir; i recorda la seva mare, les seves oracions,… parla a aquestes pedres que van ser la seva ciutat; s'emociona, ens emociona.

Ambaixada, oferiments, desafiaments i, finalment, lluita. El desenllaç és escrit: la vila d'Ontinyent torna a ser cristiana.

A Ontinyent, antigament, els ambaixadors eren d'ofici; és a dir: sempre eren les mateixes persones les que declamaven les ambaixades; des de fa quaranta anys, són de càrrec: cada any les persones que reciten els textos de Cervino són diferents. I, encara que el contingut del diàleg és sempre el mateix, el timbre de veu, la manera d'unir les paraules, l'entonació, les pauses i els seus silencis, els gestos, l'èmfasi que posa cada ambaixador, tot és diferent, i fa que cada any assistim a una nova i vibrant ambaixada.

Aquest acte es va declarar bé dinterès cultural immaterial, mitjançant DECRET 4/2019, de 18 de gener, del Consell. La declaració està inscrita a la Secció Primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.