Ambaixada Mora

Hem arribat al darrer dia de festes; avui el fester no ha matinat; ha dinat tranquil·lament a la seva comparsa; s'ha posat una tovallola al coll, s'ha enfundat un guant, s'ha agafat l'arcabús i s'ha dirigit a l'inici de l'acte.

A les onze del matí les dotze comparses del bàndol moro, encapçalades pel seu capità, ambaixador i abanderat, es troben a la Cantereria, a l'alçada del safareig; i, precedits pels banderins de cadascuna, els disparadors estan preparats per iniciar el seu estrepitós passeig; creuaran el Pont Vell -Pont Vell-, pujaran per la Plaça de Baix i travessaran el Porxet fins arribar al castell d'Ontinyent, on oneja la bandera de la Creu.

Alhora ha iniciat el seu camí l'exèrcit cristià, acampat a la zona nord del pont de Santa Maria; el qual farà el mateix, creuant el pont esmentat, i baixant el Regall, per trobar-se amb el moro als peus de la fortalesa.

El toc de silenci d'una trompeta fa callar els arcabussos; un genet moro travessa la plaça a gran velocitat; als peus del castell lliura al sentinella un pergamí instant a la rendició de la vila; el capità cristià el llegeix per a ell mateix i, públicament, el trenca davant l'algaravia general i l'estafeta abandona la plaça. El sentinella cristià, des dels merlets, fa la introducció a l'ambaixada, finalitzant amb uns bellíssims versos, alhora que tota una declaració d'intencions, que Cervino escrivís fa cent seixanta-quatre anys i que jo no puc evitar transcriure'ls:


(Parlant-lo a la vila d'Ontinyent)

Vine avui a veure com en alegres burles,

Recordant el valor dels nostres pares,

Uns som cristians, altres moros,

I tots a estimar-te joh pàtria! iguals.


El so d'unes trompes anuncia l'entrada a la plaça de l'ambaixador moro, a qui acompanyen capità i abanderat, tots ells a cavall, seguits d'escorta brillant.

L'ambaixador moro intenta aconseguir, a través de la paraula, que el capità cristià li lliuri la vila. Primer ho intenta amb raons que demostrin que el castell li pertany; després ofereix pactes i regals; finalment recorre a la por i l'amenaça. Cap dels intents l'ajuda a aconseguir el fi desitjat i, com no podia ser altrament, són les armes les que posen fi a la contesa. Els arcabussos escupen foc, mentre capitans i ambaixadors s'embranquen en combat d'arma blanca. La victòria es decanta del bàndol moro, que diposita la bandera de la Mitja Lluna als merlets del castell.

Aquest acte es va declarar bé dinterès cultural immaterial, mitjançant DECRET 4/2019, de 18 de gener, del Consell. La declaració està inscrita a la Secció Primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.