Desfilada d'Alardos

Després de l'entrada de bandes, músics i festers s'han dirigit als seus locals respectius en funció de la comparsa a què pertanyen. Junts han degustat un bon sopar i estan disposats per començar els Alardos.

Segurament ens trobem davant l'acte que, almenys aparentment, té menys a veure amb els moros i cristians. Però, habitualment, totes les coses tenen perquè.

Antigament, les comparses aprofitaven els dissabtes propers a les festes per reunir-se a la casa de camp d'algun dels seus components –al voltant del poble– i sopar el que ells mateixos preparaven. Ben entrada la nit, irrompien als carrers acompanyant-se de guitarres, panderos, tapes de cassoles i qualsevol cosa capaç de simular un instrument musical. Feien la seva desfilada lluint un barret de palla, una canya a la mà i, habitualment, es remangaven un camal.

Amb el temps, el barret i la canya van ser substituïts per altres peces que pretenien ser una disfressa, per arribar a ser, avui dia, una sana competència per veure qui aconsegueix la disfressa més jocosa o més impactant; així s'aconsegueix una barreja entre representar allò que és més de moda i una crítica sobre temes d'actualitat.

Aquest cop, ja acompanyats de les seves bandes de música que interpretaran alguna peça en concordança amb la disfressa triada, desfilaran per les àmplies avingudes de l'Almaig i de Daniel Gil.