Esmorzar de la Llàgrima

Després de finalitzar la missa de difunts ens traslladem al Saló Principal de la Societat de Festers, comunament anomenat Casino, allà les taules estan disposades i convenientment identificades. Amb prou antelació s'ha repartit l'aforament proporcionalment al nombre de components de cada comparsa; doncs la capacitat del local, malgrat ser gran, no aconsegueix ni de lluny saciar la demanda que existeix per part dels festers.

Després de compartir un tros de pa i aliments típics de la zona, arriben les paraules del president de la Societat de Festers que, un per un, ens parla dels festers morts durant aquest any. La gola es fa un nus, els ulls s'humitegen. Una forta ovació de tots els assistents serveix denllaç entre el dolor del record i lalegria del present. És hora de la imposició d'insígnies i medalles acreditatives. El secretari de la Societat va nomenant, un per un, Capitans, Ambaixadors, Abanderats i Primers Trons i, públicament, davant l'alegria general i acompanyats pels acords que interpreta la banda de música, alcalde i president van imposant les corresponents acreditacions.

Finalment arriba el moment dels premis; el reconeixement de la Societat de Festers a la feina ia la vida festera d'alguna persona en particular; reconeixement que habitualment sol ser secret, de manera que l'efecte sobre la persona homenatjada i el seu entorn més proper és molt més gran. El perquè del seu nom radiqui que ràpidament passem de les llàgrimes de dolor per l'amic absent, a les llàgrimes d'emoció per l'amic que aquest any ostenta un càrrec o ha estat creditor de públic reconeixement per una vida dedicada a la Festa.

Significació: Es tracta d'un acte únic a les festes de Moros i Cristians de qualsevol part del món, on com hem descrit anteriorment, es passa de la tristesa a l'alegria en qüestió de segons, atès que es comparteix la tristesa per la pèrdua de les víctimes, però també l'alegria pels càrrecs d'aquest any, que són nomenats oficialment amb ambaixadors. També es lliuraran distincions als festers mereixedors d'un reconeixement públic a través del Primer Tro d'Honor o les insígnies de plata.

Aquest acte tan autèntic i entranyable se celebra des del 1956 i per la seva originalitat s'han iniciat els tràmits per ser declarats Bé d'Interès Cultural (BIC) a instàncies de la Societat de Festers.