Solemne Processó

Quan encara el sol està alt i la seva calor, seca, ho inunda tot, principia la Solemne Processó en què, les vint-i-quatre comparses, encapçalades pel bàndol moro, acompanyaran la Imatge del Santíssim Crist de l'Agonia pels carrers de la ciutat fins a tornar-lo, novament, a l'església de Sant Carles.

Com el seu nom indica, les comparses llueixen, com aquest matí, el vestit de gala. Les bandes de música interpreten marxes de processó -també escrites expressament per als actes religiosos de la festa de moros i cristians-.

Aquí també trobem una singularitat respecte d'altres pobles; habitualment a les processons es desfila en una filera a cada costat al llarg de l'itinerari; aquí a Ontinyent també es fa així en totes les processons que tenen lloc al llarg de l'any; en totes, excepte les que es desenvolupen en dissabte i diumenge de festes; en aquestes dues processons es forma en esquadra -lògicament sense cap- i portant el pas que marca la banda de música.

La gent ha baixat les cadires i omple les voreres; a les entrepans no hi cap una ànima; ningú vol perdre's el pas del Morenet -apel·latiu afectuós que el poble utilitza en referir-se a la Imatge del Crist a la seva Agonia-; multitud de ventalls inquiets es veuen per tot arreu; serietat i recolliment; al pas dels Anders amb la seva sagrada càrrega la gent es posa dreta; les seves mirades clavades a la cara inerta del Salvador; un subtil moviment de llavis fa intuir una pregària; veig el fervor a la cara de la gent; les seves mirades parlen de fe; una llàgrima rellisca pel meu rostre; dos cops secs de la pedra de riu contra la fusta de l'anda i novament els Anderos reprenen la seva càrrega, dirigint els seus passos cap a l'església de Sant Carles.